DITES DE POBLES LLEIDATANS (Ordenats alfabèticament).

 - Gent d'Adrall ferms pel treball.

- A Agramunt tots caguen en un munt.

- Ni dona de l'Albi ni mula d'Arbeca.

- A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs. (També es diu d'El Soleràs i d'Alfarràs).

- Els dimonis de l'infern gasten forques d'Alentorn.

- A Alfarràs no hi aniràs, i si hi vas, en fugiràs.

- Aire que ve d'Alguaire.

- Jo, ja, Alguaire i Almenar.

- A Almacelles es casen fins les velles.

- A Almacelles culs i mamelles.

- A Almatret, de la merda en fan paret. (També s'aplica al poble d'Altet).

-A  Almatret pixen tort i caguen dret.

- Si pel gener no fa fred, bona collita a Almatret.

- A Almenar tot lo que penja ho han de tallar.

- A Almenar qui no te l'ha fet, te la farà.

- Es veu lo pilar d'Almenara (ho diu la gent del Sió quan un tall de pernil o altra cosa es tant primeta que clareja).

- A Arbeca molt bestiar i poca teca.

- Si vas a Balaguer, esmorza primer.

- La curiosa de Balaguer es pixava dins del saler.

- De Basella, dona i vedella.

- A Bellcaire pixen anlaire.

- A Bellcaire són gent d'aire, a Bellmunt són gent de bé, a Linyola fan tabola i a  Castellserà també.

- Si vas a Bellcaire alça la pota anlaire.

- Cap amunt es va a Bellmunt, cap avall també s'hi va, però si vols xicotes maques vine a Castellserà.  

- A Bellpuig caga i fuig.

- Na fent com los de Benavent.  

- A les Borges les aus van tortes.

- Castellserà, si pots anar-hi avui no esperis a demà.

- A Cervera botiflers, sense cap home de bé.

- Cellés, endevina on és.

- A Corbins lladres fins. (La gent del poble contesta amb l'afegitó: més los de fora que los de dins).

- A Cubells, amb els anys els joves es tornen vells.

- A Faió cada casa fa cantó.

- A La Fuliola rosten la cassola. (També es diu sobre Linyola).  

- si a Gàrzola t'en vas, ràpid en tornaràs.
 
- A Gàrzola i Alòs mentres los nens sopen los homes caguen al tros.  

- A Gerri de la Sal, és la sal l'únic que val.

- Golmés, el que hi va no s'hi mou més.

- A La Granadella cada dia escudella.

- Guimerà, bona terra per sembrar.

- A Hostafrancs i Concabella, lo florit de la Ribera, però si em donessin a triar, a Sedó aniria a estar.

- Les guineus són d'Ivars.

- A Ivars de Noguera, ni ruc ni somera.

- A Linyola ni mula ni dona.

- Ser més tort que la carretera de Linyola.

- La camamilla de Linyola cura tota sola.

- Mare si em doneu marit no me'l doneu de Linyola que em faria escombrar l'era i ana'l defora.

- A Llardecans o meuques o sants.

- A Mafet tot ho fan ben fet.

- A Maials no trobaràs fondes a quatre rals.

- A Mollerussa a cavall d'una puça.  

- Montargull té molt orgull per l'oli que s'hi cull.

- El secret de Montoliu, que es va sentir des d'Albatàrrec. (Referint-se a una cosa que s'ha

ascampat, a un rumor).

- Lo ruquet de Montoliu, ara plora ara riu.

- A Pobla de Segur, l'hivern llarg i l'estiu curt.  

- A Ponts pocs de bons.

- A Preixens gitanos, a Pradell padellassos, i a Ventoses jabalins.

- A Organyà, bon bestiar.

- Rocafort per al safrà, Vallfogona pels codonys, i per bons porrons Fulleda.

- Sembles de Sanaüja, que quan plou es foten sota la pluja.

- Sant Donat és a Sedó, diu que va morir de mal de barres i va deixar per testament que no es donés res a la gent.

- A Seròs totes les paes foten lo cul gros.

- A Soses totes les paes foten les popes grosses.

- El bo és fill de Targa. (S'usa per dessignar una persona sense malícia).

- A Targa, dels gegants, els pastorets van davant.

- A Targa comerciants i a Agramunt comediants.

- A Tarroja són gitanos, a Sedó ja no en són tants, a Ribé fan lo mateix i a Hostafrancs la flor del ram.

- Al Tarròs mingen arròs.

- A Tornabous pixen com a bous.

- A Torrebesses millor que no hi nesses.

- Val més Torrefeta que Castellserà.

- A Torrelameu es pixen al peu.

- A Torrefeta la mal feta, a Bellveí lo foradat, los gormans de la Marana s'han menjat la cera del plat.

- Gent de Tremp, gent de bon tremp.

- A Tudela són les guapes, a Seró no ho són tant, a Coll del Rat les porqueres, i a Viuves la flor del ram.

- Com los rucs de l'Urgell, que en veure la càrrega ja suen.  

-A la Vall de Meià, poques popes i molt gra.

- A Verdú fan cantirets.

- A Verdú mengen merda i caguen dur.  

- Vilanova terra bona.

- Vilanova de la Barca, el poble de les tres mentides: no és vila, no és nova ni té barca.

- A Vilanova de Meià la tenen més grossa que el campanar.

- Vinaixa, gent de faixa.

   

ALTRES DITES, FRASES FETES I REFRANYS:

- L'hort del padrí, cullir i fugir.

- Lo qui camine llepe, i lo qui s'asseu s'asseque.

- Aspabil que passen quintos.

- Acabar los quartos (Acabar la pacència).

- Aivè! la bomba, foc a la barraca i aigua a l'aspersor.

- Per Sant Badoc farem festa (referit a hom que és badoc, clar!).

- Aspabil que passe el tren. (referint-se a fer tard).

- Les bledes es mengen calentes i es caguen fredes.

- Fenya fuig, cassola vine (Viure bé sense treballar).

- Nar a fer un sanderado (Anar a donar un tomb porai).

- La neu al pi, un altre en vi.

- La neu al prat, l'hivern s'ha acabat.

- De ponent, ni vent ni gent.

- Té més quartos que no pese.

- Calla morros de collons! (també es diu morros de figa o de cony).(Per expressar enuig).

- Fer-ne més que en Macot (Fer moltes maleses).

- Beneït del cabàs.

- Ser de la llaó pelada. (Ser dolent, dit carinyosament).

- Ja em pots dir el que vulguis mentres no em diguis pedaç.

- Pixar fora del padellàs. (Fotre la pota).

- Estar empeltat de cirerer. (Ser molt finolis, es diu de la gent de Barcelona).

- Anar a fer verd. (Anar a fer alfals).

- Durar més que les obres de la Seu. (Expressió usada per dir que quelcom es fa llarg o dura molt de temps. Recordem que la Seu Vella es construí durant un període d'un parell de segles, d'aquí l'expressió referint-se amb la seua durada. En castellà hi ha el símil amb l'expressió "Las obras del Escorial").

- Ser un cap de collons madur. (Ser un borinot, un tros d'ase...).

- Més val guardar un sac de blat que una noia per casar.

- Semblar uns escremalls (Estar molt prim).

- Feu-vos faixar (Aneu-vos-en a la porra).

- Carall de Carnistolta (vol dir "vés a prendre pel sac" però de forma en certa manera carinyosa. Ex: "Au! Tu'm vols antabanar! Carall de carnistolta!")

- Voltar més que el gos de Cuto (No parar mai a casa. També se'n diu del gos del Txero).

- Semblar del mas del 29 (Estar limitat intelectualment, o al menys, semblar-ho.)

- Arri ruc, i dixa dir (Aplicat quan algú deia una dessustanciada).

- No fer res per a riure. (Ribera del Sió) (Per a donar importància a les qualitats d'una cosa. Per exemple, quan un ganivet talla molt: "aquest ganivet no fa res per a riure).

- Ser més ruc que lo fill de l'Altadill. (Si hi ha algun personatge de cognom Altadill llegint lo diccionari, li demanem mil disculpes, però és un frase de la ciutat de Lleida dita antigament.)

- Anar del moro a l'àngel. (Dita lleidatana que fa referència a un antic hostal que havia al carrer Major, a l'alçada del carrer Alcalde Mestres anomenat dels Tres Reis, on en llur façana hi havia un àngel, i a un moro que havia en la casa Guiu, als porxos al costat de la plaça Sant Joan).

- Semblar la mula d'un gitano (Es diu d'hom que està molt prim).

- Fer passar el sucarró. (Fer-ho passar malament a algú).

 

TORNAR ENRERE A: "LO DICCIONARI LLEIDATÀ-CATALÀ"

 

La reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi el tractament informàtic, com també la distribució d'exemplars mitjançant lloguer i/o prèstec i/o venta, resten rigorosament prohibides sense l'autorització escrita dels autors-editors i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.

© Lo Diccionari Lleidatà-Català, 1998. Robert Masip, David Prenafeta i Ferran Montardit.
 

Suggerències, paraules, comentaris a: lodiccionari@tremendos.net