DITES DE POBLES LLEIDATANS (Ordenats alfabèticament).
- Gent d'Adrall
ferms pel treball.
- A Agramunt
tots caguen en un munt.
- Ni dona de l'Albi
ni mula d'Arbeca.
- A Alcarràs
mengen sopes amb un cabàs. (També es diu d'El Soleràs i d'Alfarràs).
- Els dimonis de l'infern
gasten forques d'Alentorn.
- A Alfarràs
no hi aniràs, i si hi vas, en fugiràs.
- Aire que ve d'Alguaire.
- Jo, ja, Alguaire
i Almenar.
- A Almacelles
es casen fins les velles.
- A Almacelles
culs i mamelles.
- A Almatret,
de la merda en fan paret. (També s'aplica al poble d'Altet).
-A Almatret
pixen tort i caguen dret.
- Si pel gener no
fa fred, bona collita a Almatret.
- A Almenar
tot lo que penja ho han de tallar.
- A Almenar
qui no te l'ha fet, te la farà.
- Es veu lo pilar
d'Almenara (ho diu la gent del Sió quan un tall de pernil o altra
cosa es tant primeta que clareja).
- A Arbeca
molt bestiar i poca teca.
- Si vas a Balaguer,
esmorza primer.
- La curiosa de
Balaguer es pixava dins del saler.
- De Basella,
dona i vedella.
- A Bellcaire
pixen anlaire.
- A Bellcaire
són gent d'aire, a Bellmunt són gent de bé, a Linyola fan
tabola i a Castellserà també.
- Si vas a Bellcaire
alça la pota anlaire.
- Cap amunt es va
a Bellmunt, cap avall també s'hi va, però si vols xicotes maques vine
a Castellserà.
- A Bellpuig caga i fuig.
- Na fent com los
de Benavent.
- A les Borges les aus van tortes.
- Castellserà,
si pots anar-hi avui no esperis a demà.
- A Cervera
botiflers, sense cap home de bé.
- Cellés,
endevina on és.
- A Corbins
lladres fins. (La gent del poble contesta amb l'afegitó: més los de fora que
los de dins).
- A Cubells,
amb els anys els joves es tornen vells.
- A Faió cada
casa fa cantó.
- A
La Fuliola rosten la cassola. (També es diu sobre Linyola).
- A Gerri de la Sal,
és la sal l'únic que val.
- Golmés,
el que hi va no s'hi mou més.
- A La Granadella
cada dia escudella.
- Guimerà,
bona terra per sembrar.
- A Hostafrancs
i Concabella, lo florit de la Ribera, però si em donessin a triar,
a Sedó aniria a estar.
- Les guineus són d'Ivars.
- A Ivars de Noguera,
ni ruc ni somera.
- A Linyola
ni mula ni dona.
- Ser més tort que
la carretera de Linyola.
- La camamilla de
Linyola cura tota sola.
- Mare si em doneu
marit no me'l doneu de Linyola que em faria escombrar l'era i ana'l
defora.
- A Llardecans
o meuques o sants.
- A Mafet
tot ho fan ben fet.
- A Maials
no trobaràs fondes a quatre rals.
- A Mollerussa
a cavall d'una puça.
- Montargull té molt orgull per l'oli que s'hi cull.
- El secret de Montoliu,
que es va sentir des d'Albatàrrec. (Referint-se a una cosa que s'ha
ascampat, a un rumor).
- Lo ruquet de Montoliu,
ara plora ara riu.
- A Pobla de Segur,
l'hivern llarg i l'estiu curt.
- A Ponts pocs de bons.
- A Preixens
gitanos, a Pradell padellassos, i a Ventoses jabalins.
- A Organyà,
bon bestiar.
- Rocafort
per al safrà, Vallfogona pels codonys, i per bons porrons Fulleda.
- Sembles de Sanaüja,
que quan plou es foten sota la pluja.
- Sant Donat és a
Sedó, diu que va morir de mal de barres i va deixar per testament
que no es donés res a la gent.
- A Seròs
totes les paes foten lo cul gros.
- A Soses
totes les paes foten les popes grosses.
- El bo és fill de
Targa. (S'usa per dessignar una persona sense malícia).
- A Targa,
dels gegants, els pastorets van davant.
- A Targa
comerciants i a Agramunt comediants.
- A Tarroja
són gitanos, a Sedó ja no en són tants, a Ribé fan lo mateix
i a Hostafrancs la flor del ram.
- Al Tarròs
mingen arròs.
- A Tornabous
pixen com a bous.
- A Torrebesses millor que no hi nesses.
- Val més Torrefeta
que Castellserà.
- A Torrelameu
es pixen al peu.
- A Torrefeta
la mal feta, a Bellveí lo foradat, los gormans de la Marana
s'han menjat la cera del plat.
- Gent de Tremp,
gent de bon tremp.
- A Tudela
són les guapes, a Seró no ho són tant, a Coll del Rat les
porqueres, i a Viuves la flor del ram.
- Com los rucs de
l'Urgell, que en veure la càrrega ja suen.
-A la Vall de Meià, poques popes i molt gra.
- A Verdú
fan cantirets.
- A Verdú
mengen merda i caguen dur.
- Vilanova terra bona.
- Vilanova de la Barca, el poble de les tres mentides: no és vila, no és nova
ni té barca.
- A Vilanova de Meià la tenen més grossa que el campanar.
- Vinaixa,
gent de faixa.
ALTRES DITES, FRASES FETES I REFRANYS:
- L'hort del padrí,
cullir i fugir.
- Lo qui camine llepe,
i lo qui s'asseu s'asseque.
- Aspabil que passen
quintos.
- Acabar los quartos
(Acabar la pacència)
- Aivè! la bomba,
foc a la barraca i aigua a l'aspersor.
- Per Sant Badoc farem
festa (referit a hom que és badoc, clar!).
- Aspabil que passe
el tren. (referint-se a fer tard)
- Les bledes es mengen
calentes i es caguen fredes.
- Fenya fuig, cassola
vine (Viure bé sense treballar)
- Nar a fer un sanderado
(Anar a donar un tomb porai).
- La neu al pi, un
altre en vi.
- La neu al prat,
l'hivern s'ha acabat.
- De ponent, ni vent
ni gent.
- Té més quartos que
no pese.
- Calla morros de
collons! (també es diu morros de figa o de cony).(Per expressar enuig).
- Fer-ne més que en
Macot (Fer moltes maleses).
- Beneït del cabàs.
- Ser de la llaó pelada.
(Ser dolent, dit carinyosament)
- Ja em pots dir el
que vulguis mentres no em diguis pedaç.
- Pixar fora del padellàs.
(Fotre la pota)
- Estar empeltat de
cirerer. (Ser molt finolis, es diu de la gent de Barcelona).
- Anar a fer verd.
(Anar a fer alfals).
- Durar més que les
obres de la Seu. (Expressió usada per dir que quelcom es fa llarg o dura molt
de temps. Recordem que la Seu Vella es construí durant un període d'un parell
de segles, d'aquí l'expressió referint-se amb la seua durada. En castellà
hi ha el símil amb l'expressió "Las obras del Escorial").
- Ser un cap de collons
madur. (Ser un borinot, un tros d'ase...).
- Més val guardar
un sac de blat que una noia per casar.
- Semblar uns escremalls
(Estar molt prim).
- Feu-vos faixar (Aneu-vos-en
a la porra).
- Carall de Carnistolta
(vol dir "vés a prendre pel sac" però de forma en certa manera carinyosa.
Ex: "Au! Tu'm vols antabanar! Carall de carnistolta!")
- Voltar més que el
gos de Cuto (No parar mai a casa. També se'n diu del gos del Txero).
- Semblar del mas
del 29 (Estar limitat intelectualment, o al menys, semblar-ho.)
- Arri ruc, i dixa
dir (Aplicat quan algú deia una dessustanciada)
- No fer res per a
riure. (Ribera del Sió) (Per a donar importància a les qualitats d'una cosa.
Per exemple, quan un ganivet talla molt: "aquest ganivet no fa res per a
riure)
- Ser més ruc que
lo fill de l'Altadill. (Si hi ha algun personatge de cognom Altadill llegint
lo diccionari, li demanem mil disculpes, però és un frase de la ciutat de
Lleida dita antigament.)
- Anar del moro a
l'àngel. (Dita lleidatana que fa referència a un antic hostal que havia al
carrer Major, a l'alçada del carrer Alcalde Mestres anomenat dels Tres Reis,
on en llur façana hi havia un àngel, i a un moro que havia en la casa Guiu,
als porxos al costat de la plaça Sant Joan).
- Semblar la mula
d'un gitano (Es diu d'hom que està molt prim).
- Fer passar el sucarró. (Fer-ho passar malament a algú).
TORNAR ENRERE A: "LO DICCIONARI LLEIDATÀ-CATALÀ"
La reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi el tractament informàtic, com també la distribució d'exemplars mitjançant lloguer i/o prèstec i/o venta, resten rigorosament prohibides sense l'autorització escrita dels autors-editors i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.
© Lo Diccionari Lleidatà-Català, 1998. Robert Masip,
David Prenafeta i Ferran Montardit.
Suggerències, paraules, comentaris a: lodiccionari@tremendos.net